NECESSITEM INTERINS EN MOVIMENT!!!
Alguns sindicats ja han fet els càlculs: 24 hores, sisena fora i els patis …uns 850 interins del Baix Llobregat…van fora! I això només al baix Llobregat!!!
Ensenyament baraja prescindir de 5.000 maestros y profesores interinos
La situació de l’ensenyament públic és molt difícil.
Una part dels problemes de qualitat venen per la precarietat en que viuen els mestres interins?
QUINA ÉS LA TEVA SITUACIÓ?
ESTÀS D’ACORD AMB LA POLÍTICA DE SUBSTITUCIONS QUE PLANTEJA EL DEPARTAMENT?
POTS REALITZAR LA TEVA PROFESSIÓ?
OPINA, MOU-TE, QUE L’ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT ÉS COSA DE TOTS
QUE NO ENS TANQUIN LA PORTA A TREBALLAR A L’ESCOLA
Decàleg de colors
La Marea groga al Facebook
Catalunya es mou! Una plataforma per a la comunicació entre els i les membres de la Comunitat Educativa 
INVOCACIÓ PÚBLICA
Sóc mestre des de fa uns 11 anys i porto més de 20 vinculat a l’educació, des de la vessant de lleure com l’associativa. He realitzat tots “els papers de l’auca” dins la meva especialitat: abraçant cadascuna de les edats que la comprenen dels 0 fins als 6 anys, cooperant a l’estranger, assumint càrrecs de responsabilitat, desenvolupant formació per a companys i companyes docents, fent de tutor, cotutor i reforços, tant a l’escola privada, concertada com pública. Em considero un bon professional, si més no el retorn, al llarg d’aquest recorregut, ha estat positiu…tanmateix mai ha deixat de sorprendre’m. Potser per formació, potser per idealisme, potser per…- què redimonis perquè hi crec!- des de fa 5 anys vaig fer una aposta per l’educació pública, ai làs. Allà on he vist indiferència, manipulació, incoherència, vulneració de drets dels infants, de les famílies i dels docents, tímidament m’he “indignat” i si he pogut ho he manifestat sota el paraigua de les diferents vagues recents…perquè qui més qui menys en aquesta professió un dia o altre li bull la sang. Des de fa uns anys tinc un posat seriós, tot i què qui em coneix sap que sóc amic dels meus amics i company dels meus companys, i, quan tinc il•lusió hi poso el coll en tot, abans era rauxa, ara miro de posar-hi el seny. Potser aquesta feina i els seus derivats, perquè no cal dir-ho -n’hi ha de derivats-, m’ha anat avinagrant l’esperit del jove idealista amb 25 anys dels temps de formació inicial : Paolo Freire, Magaluzzi, Freinet, Decroly, Ma. Antònia Canals, Marta Mata, Frato, Rodari, Makarenko, Acouturier, Pestalozzi…on sou? Les recents notícies de la sanitat i l’escola pública catalanes assenyalen el que ja s’està anunciant com la mort de l’estat de benestar en mans de les resistències neoliberals. Els gestors actuals de l’escola pública, democràtica, cohesionadora, igualitària i coeducadora, opten per agafar un camí sense retorn, i, espero equivocar-me, per convertir-la en un futur proper, en assistencial, segregada i residual en el pitjor dels casos. Lliurada, desvalguda, al context sòcioeconòmic on estigui ubicada i a la fortalesa o feblesa de les AMPES i futures fundacions que hi inverteixin o no. Una part del sistema, el més afortunat o no, amb la LEC i el seu desplegament, en mans de la tecnocràcia esdevindrà escola neoconcertada.
Miro els paisatges de la comarca del Penedès. És on hi treballo i hi visc junt amb la meva companya i el nostre fill, perquè aquesta, fins ara, és la nostra terra d’adopció, ja que aquesta, la docència, fins ara, ha estat la nostra vocació. Penso en la cruesa en que generacions i generacions han anat solcant aquesta terra per tenir i oferir un futur millor. Penso ara i aquí, quan, a la vinya, uns diuen que el cep “sua” mentre altres diuen que “plora” per rebrotar. Penso en la verema del setembre o de finals d’agost i penso en l’escola. L’escola pública catalana és un cep ben arrelat amb branques velles i joves resultat d’èxits i fracassos, de lluita i desencís. Trist, però, veig que la poda i els sarments s’han avançat i em porten de nou a l’hivern. El missatge és ben clar: hem de suar tot arremangant-nos per allò que en definitiva és el futur de la nostra comunitat : l’escola i l’institut. Ja em badat prou individualment fem un pas i unim-nos perquè cal que ho diguem amb força als gestors de l’escola pública : la crisi és l’excusa del vostre sistema. Suem junts i si cal plorar, plorarem… però junts al final, i, espero que no de ràbia pel que hem deixat perdre, sinó d’il•lusió pel vi novell que ha de venir.
Albert M.
Mestre de la Borsa de Treball de Personal Docent del Departament d’Ensenyament actualment en actiu.
Hola ALbert! Ens has deixat amb la pell de gallina!!! TEns tota la raó i aquest serà el camí!!! Potser plorarem, però no abans de deixar-nos la pell!!!
Qualsevol cosa que vulguis publicar a l’espai d’interins serà tot un plaer. Si necessites les contrasenyes del blog te les passarem!
Bona lluita!!!
Gràcies, aqui us deixo un poema, val la pensa pensar-hi!
Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,
Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,
Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.
Martin Niemöller
Moltes gràcies Albert…però esperem que sempre hi hagi qui es mou!!!
Podria estar bé que posi alguna cosa sobre això en el meu petit bloc personal, si he posat una referència a aquesta pàgina?